Història de Menorca

Menorca és l’illa més oriental i septentrional de les Illes Balears, la més propera a Catalunya en el territori peninsular. És la segona en extensió i tercera en població de l’arxipèlag. El seu nom prové del llatí Minorica, a causa que els romans així la van anomenar per ser menor que l’illa de Mallorca.

Va ser declarada Reserva de Biosfera el 8 d’octubre de 1993 per la Unesco. Menorca té una població de poc més de 90 mil habitants pel que és l’illa menys poblada de les tres grans de les Balears, després de Mallorca i Eivissa.

Les primeres civilitzacions

A una primera etapa de civilització primitiva, que se li suposa vinguda de la península, va seguir una altra molt brillant durant l’Edat del Bronze, coneguda com talaiòtica, caracteritzada per construccions megalítiques similars a les de Mallorca, Sardenya o Malta, si bé amb alguns elements originals com són les taules.

A les visites de fenicis a la qual anomenaven Nura (Terra de Foc) i grecs foceus els quals li deien Meloussa (lloc de bestiar), de manera pacífica per establir vincles comercials va seguir la dels cartaginesos amb diferent actitud. Van desembarcar a les ordres de Magó, germà d’Anníbal, i van reclutar a la força als hàbils foners balears, que van ser protagonistes destacats durant les Guerres Púniques. Els cartaginesos van fundar, al segle VII a.C. els enclavaments de Jamma, actual Ciutadella, i Magon, Maó. La cultura talaiòtica perduraria a Menorca més enllà que Quint Cecili Metel qui va conquistar l’illa per la República romana l’any 123 a.C. juntament amb la resta de les Balears.

L’any 427 l’illa va viure la conquesta dels vàndals. Més tard es va convertir en territori bizantí a la caiguda del regne vàndal, conquerida per Belisari. Durant els dos segles següents l’illa va ser atacada per normands i àrabs.

La Menorca musulmana

Els musulmans es van assentar definitivament a Menorca sobre l’any 903, quan l’illa va ser conquerida i unida al Califat de Còrdova. La islamització de l’illa va ser intensa ja que sota el nom d’Al-Manurqa, Menorca va estar sota domini àrab gairebé 400 anys (segles X, XI, XII i XIII).

El 1232, tres anys després de la conquesta de Mallorca per Jaume I el Conqueridor, rei de la Corona d’Aragó, la Menorca musulmana es va fer vassalla d’aquesta, mantenint una important autonomia mig segle més, mentre la resta de les Balears ja formaven part del Regne de Mallorca. No va ser fins 1287 quan Menorca va deixar de ser islàmica per passar a formar part del Regne de Mallorca.

Menorca i la reconquesta cristiana

Menorca va ser conquerida per Alfons III d’Aragó el 17 de gener de 1287, festivitat de Sant Antoni, «Diada» de Menorca. Segons el cronista de l’època Ramon Muntaner, es va procedir a la deportació i venda com esclaus dels musulmans que residien a l’illa i es va repoblar amb colons catalans, igual que la resta de les Balears. No obstant això, hi ha historiadors contemporanis que defensen que aquesta repoblació no va ser tal, ja que el nombre de colons que es van instal·lar a l’illa van ser molt inferiors en nombre a la població que va romandre i que, en tot cas, van ser reabsorbits per la mateixa població local. El successor d’Alfons III, Jaume II el Just, li cedeix Menorca a Jaume II de Mallorca després del tractat d’Anagni (1295), així l’illa va passar a formar part del Regne de Mallorca. Però el 1343, Pere el Cerimoniós arrabassa Menorca a Jaume III de Mallorca i poc després tot el Regne de Mallorca serà annexionat finalment a la Corona d’Aragó.

Menorca i la Corona d’Aragó

La Menorca de la Corona d’Aragó es va beneficiar de l’esplendor marítim i comercial de la Corona, però a partir de finals del segle XIV, l’illa experimenta un dràstic procés de despoblació i decadència econòmica. Aquest procés va aconseguir cotes alarmants durant els segles XV i XVI, a causa de les lluites socials entre la pagesia i l’aristocràcia, similars i coetànies a les Germanies del Regne de València i de Mallorca o a les de la revolta catalana contra Joan II. També van influir els atacs otomans, que van saquejar i van destruir Maó i la llavors capital Ciutadella per part de Barbaroja, cosa que va amenaçar amb la despoblació gairebé absoluta de l’illa.

Menorca i la Guerra de Successió espanyola

Durant la Guerra de Successió espanyola de principis de 1700, l’illa es va decantar per l’Arxiduc Carles d’Àustria de la mateixa manera que la resta dels territoris de la Corona d’Aragó, i en contra de Felip V.
Un cop perduda la guerra definitivament per part de la Corona d’Aragó amb la caiguda de Barcelona el 1714, el Regne de Mallorca, igual que el Principat de Catalunya i els Regnes de València i Aragó, van perdre les seves institucions i les seves llengües van ser prohibides (el català i l’aragonès) i sota el Decret de Nova Planta de 1716 es van imposar les lleis de Castella i la seva llengua, el castellà, a tota la Corona d’Aragó.

Però cal esmentar el cas particular de Menorca, que va quedar en mans angleses, igual que Gibraltar, i no va ser retornada a la Corona espanyola fins al 1802. Fins llavors, la petita Menorca era l’únic reducte de la Corona d’Aragó on encara seguien funcionant les seves institucions tutelades pels britànics i el català no havia estat prohibit. Però una vegada tornada a la Corona espanyola també es va imposar el Decret de Nova Planta.

Després de gairebé dos segles de la pèrdua de les seves institucions i de procés de castellanització de l’illa, la «Renaixença» catalana va donar un impuls també a les Balears per impulsar la recuperació de la seva identitat pròpia. I de fet va ser el religiós mallorquí Antoni Maria Alcover qui a principis del segle XX comença amb la creació del seu ambiciós diccionari català-valencià-balear. Alcover, amb l’ajuda de Francesc de Borja, es va recórrer tots els territoris d’aquesta parla per crear un diccionari que recollís tots els significats i dialectologia en aquesta llengua llatina.

La Menorca britànica

Envaïda pels britànics el 1708 durant la Guerra de Successió Espanyola i reconeguda oficialment com a territori sota sobirania britànica arran del Tractat d’Utrecht (1713) va ser durant més de setanta anys una dependència britànica al llarg del segle XVIII. La presència britànica va impulsar l’economia de l’illa i la ciutat de Maó es va convertir en un centre comercial i de contraban de primer ordre a la Mediterrània, desplaçant a Ciutadella com a capital, fet que encara segueix vigent. La influència britànica es pot apreciar en l’arquitectura local, a la gent, en alguns llinatges com Victory, propis de l’illa i de la Gran Bretanya, també la influència anglosaxona es pot notar en l’idioma i el camp, que va canviar radicalment després de l’arribada dels britànics a l’illa.

Durant la Guerra dels Set Anys, Menorca va ser presa per França (1756). Però va tornar a Gran Bretanya gràcies al Tractat de París (1763). Durant la Guerra d’Independència dels Estats Units, que també va involucrar a França i Espanya, forces franco-espanyoles van derrotar a les forces britàniques i van recuperar l’illa el 5 de gener de 1782. Però va ser una altra vegada envaïda pels britànics en 1798, durant les guerres contra la França revolucionària. Va ser entregada a Espanya definitiva i permanentment en 1802 pel Tractat d’Amiens i es va imposar el Decret de Nova planta com a la resta de la Corona d’Aragó i es va començar amb la castellanització de l’illa.

Menorca i Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

Menorca va romandre fidel al govern de la República, mantenint la postura fins a la rendició de l’illa al febrer de 1939, quan un cop caiguda Catalunya, no va quedar més remei que abandonar aquest territori, ja que Mallorca s’havia unit al bàndol revoltat des del principi de la contesa.

Durant la guerra, es van desenvolupar combats a l’illa com els previs a la a rendició de Menorca el 1939 i un bombardeig a càrrec de l’aviació feixista italiana que també bomardejà per primera vegada en la història una gran ciutat des de l’aire, Barcelona. Al final de la guerra el 1939, la marina britànica va supervisar una transferència pacífica de poder a Menorca i va procedir a l’evacuació d’alguns refugiats polítics.

Menorca i la «transició espanyola»

Un cop mort el dictador Francisco Franco, es va produir a Espanya el que es coneix com «la transició espanyola» amb la intenció de modernitzar el país i convertir-lo en una democràcia. Per a les Illes Balears això va suposar poder tornar a tenir autogovern. Constituïda ara en forma de Comunitat Autònoma dins del Regne d’Espanya, Balears disposa d’un Estatut d’Autonomia on es reconeix la seva llengua i la seva cultura pròpia. Per a uns just, per a altres insuficient, i per als altres, més que suficient, la realitat és que tot i no tenir les quotes de govern que el Regne de Mallorca va mantenir durant el passat, l’Estatut atorga a Balears la gestió de l’arxipèlag i té capacitat de regulació de moltes lleis que afecten el conjunt insular. La capital, anomenada en altres èpoques Ciutat de Mallorca, és ara Palma de Mallorca, situada com el seu nom bé indica, a la major de les illes, Mallorca.

Si t’ha agradat la seva història i vols visitar Menorca pots fer-ho seguint aquest enllaç.