Història de Mallorca

Mallorca és l’illa més gran de les Balears. Igual que les altres illes de l’arxipèlag; Menorca, Eivissa i Formentera, Mallorca és una importantíssima destinació turística. Mallorca és l’illa més extensa de l’Estat espanyol i la segona més poblada després de Tenerife, a les Canàries.

La seva capital és Palma de Mallorca, antigament anomenada Ciutat de Mallorca, les altres dues capitals d’aquesta illa són Inca, situada a la zona oest i Manacor, situada a la zona est. La petita illa de Cabrera i tots els seus illots pertanyen administrativament a Palma de Mallorca.

Primeres civilitzacions

Les restes més primitives trobades a Mallorca daten del 3500 a.C. en l’època del Neolític, període de transició entre l’Edat del Bronze, on els primers objectes de coure fan aparició. Els primers pobladors coneguts de les illes, (encara que de dubtosa procedència), van ser els foners baleàrics. A Calvià, a la localitat de Santa Ponça, es troba una petita elevació muntanyosa anomenada Puig de sa Morisca que posseeix un parc arqueològic amb restes de navetes i coves sepulcrals de summa importància.

Cap a 1300 a.C. Mallorca va viure canvis crucials que van donar com a resultat el sorgiment de la cultura talaiòtica. Aquesta cultura guerrera va perdurar després que Quint Cecili Metel conquistés l’illa per a la República de Roma a l’any 123 a.C. Les legions romanes van trigar dos anys a sotmetre les illes. Després de la conquesta, els foners van passar a formar part de les tropes auxiliars romanes combatent de manera destacada al costat de Juli Cèsar en la conquesta de la Gàl·lia (França). Els romans van fundar un castre sobre un penyal a la desembocadura del torrent avui conegut com “sa Riera”, aproximadament on actualment s’hi troba el palau de l’Almudaina, que va ser l’origen de la ciutat de Palma.

L’any 425 Mallorca va sofrir la invasió i el saqueig dels vàndals, poble germànic que es va assentar a l’illa fins a l’any 534, quan el general bizantí Belisario va ordenar conquistar l’arxipèlag.

Mallorca musulmana

El 707 va tenir lloc el primer desembarcament musulmà del que es té constància. Van passar dos segles fins que a partir de l’any 903 Mallorca va quedar en poder de la dinastia musulmana dels Omeies. El protoromanç mallorquí és substituït llavors per la llengua àrab. A continuació va venir una etapa d’esplandor, durant la qual Madina Mayurq (Ciutat de Mallorca), la Palma actual, va ser un gran centre cultural.

El 1115 una esquadra pisano-catalana va atacar Mallorca en una expedició de càstig en represàlia per les activitats de pirateria que es duien a terme des de l’illa. Posteriorment van venir els almoràvits a fer front als catalans i l’illa va quedar en mans d’una família almoràvit que, finalment en 1203, es va apoderar de Mallorca.

La reconquesta de Mallorca

El 1229, les tropes de la Corona d’Aragó amb el rei Jaume I el Conqueridor al capdavant van sortir des de Salou per conquerir definitivament l’illa per als cristians. Jaume I va crear en el seu testament el Regne de Mallorca que comprenia no només Mallorca, sinó la resta de les Illes Balears -Menorca (encara sota el poder d’un sobirà musulmà però vassalla), Eivissa i Formentera-, els comtats del Rosselló i la Cerdanya (al nord de Catalunya), i els territoris que conservava a Occitània (la senyoria de Montpeller, el vescomtat de Carlades i la baronia d’Omeles). Després de la seva mort, el seu fill Jaume II de Mallorca va assumir el tron ​​després de la jura de la denominada Carta de les franquícies. La independència del regne va ser curta i el 1349 va ser reincorporat a la Corona d’Aragó. La mort del rei Jaume III de Mallorca a la batalla de Llucmajor va ser el final del Regne de Mallorca.

Mallorca i la Guerra de Successió espanyola

Durant la Guerra de Successió espanyola de principis de 1700, l’illa es va decantar per l’Arxiduc Carles d’Àustria de la mateixa manera que la resta dels territoris de la Corona d’Aragó, i en contra de Felip V.
Un cop perduda la guerra definitivament per part de la Corona d’Aragó amb la caiguda de Barcelona el 1714, el Regne de Mallorca, igual que el Principat de Catalunya i els Regnes de València i Aragó, van perdre les seves institucions i les seves llengües van ser prohibides (el català i l’aragonès) i sota el Decret de Nova Planta de 1716 es van imposar les lleis de Castella i la seva llengua, el castellà, a tota la Corona d’Aragó. Cal esmentar el cas particular de Menorca, que va quedar en mans angleses, igual que Gibraltar, i no va ser retornada a la Corona espanyola fins al segle XIX. Fins llavors, la petita Menorca era l’únic reducte de la Corona d’Aragó on encara seguien funcionant les seves institucions i el català no havia estat prohibit. Però una vegada tornada a la Corona espanyola també es va imposar el Decret de Nova Planta.

Després de gairebé dos segles de la pèrdua de les seves institucions i de procés de castellanització de l’illa, la “Renaixença” catalana va donar un impuls també a Mallorca per impulsar la recuperació de la seva identitat pròpia. I de fet va ser el religiós mallorquí Antoni Maria Alcover qui a principis del segle XX comença amb la creació del seu ambiciós diccionari català-valencià-balear. Alcover, amb l’ajuda de Francesc de Borja, es va recórrer tots els territoris d’aquesta parla per crear un diccionari que recollís tots els significats i dialectologia en aquesta llengua llatina.

Mallorca durant el Segle XX

Però amb l’arribada de la Dictadura de Primo de Rivera, tot el que s’havia avançat en la identitat baleàrica i les seves afins valenciana i catalana va ser tirat enrere. No va ser fins a la II República espanyola on es va tornar a emprendre el projecte de recuperació de la identitat pròpia. Catalunya i el País Basc ja tenien els seus Estatuts d’Autonomia amb l’aprovació de les Corts Espanyoles i, Galícia, el tenia a punt. Va ser llavors quan després del cop d’estat del General Franco tot es va tornar a frustrar. I aquest cop duraria ni més, ni menys, que 40 anys. Amb la mort del dictador, es va produir a Espanya el que es coneix com “la transició espanyola” amb la intenció de modernitzar el país i convertir-lo en una democràcia. Per a les Illes Balears això va suposar poder tornar a tenir autogovern. Constituïda ara en forma de Comunitat Autònoma dins del Regne d’Espanya, Balears disposa d’un Estatut d’Autonomia on es reconeix la seva llengua i la seva cultura pròpia. Per a uns just, per a altres insuficient, i per als altres, més que suficient, la realitat és que tot i no tenir les quotes de govern que el Regne de Mallorca va mantenir temps enrerre, l’Estatut atorga a Mallorca la gestió de l’arxipèlag i té capacitat de regulació de moltes lleis que afecten el conjunt insular. La capital, anomenada en altres èpoques Ciutat de Mallorca, és ara Palma de Mallorca.

Si t’ha agradat l’article i vols conèixer encara més Mallorca visitant-la, clicka aquest enllaç.