Gastronomia del Delta de l’Ebre

Si et desplaces a El Delta de l’Ebre, des DeMediterraning.com , et recomanem alguns productes gastronòmics típics d’aquesta zona, perquè els puguis gaudir en el seu lloc d’origen amb tot el seu sabor autèntic que els caracteritza.

Arròs del Delta de l’Ebre

La denominació d’origen de l’Arròs del Delta de l’Ebre està constituïda pels municipis de Deltebre, Sant Jaume d’Enveja i per part d’alguns terrenys del mateix Delta de l’Ebre. El cultiu de l’arròs ve motivat per les bones condicions tant climàtiques com de salinitat de la zona. L’arròs del Delta de l’Ebre compta amb diferents varietats que es poden comercialitzar amb aquesta denominació d’origen. La varietat Badia, Sénia, Fonsa Bomba i Montsianell compten amb aquesta denominació d’origen.

Clementina del Delta de l’Ebre

Les terres del Baix Ebre i del Montsià compten amb una important producció de clementines. La climatologia d’aquesta zona de Catalunya pròxima a València és ideal perquè mandarines i clementines adquireixin un sabor i aroma diferencials. Les varietats de mandarina són la Satsuna, Okitsu i Clauselina. De les clementines trobem la fina, la hernandina, la Clemenules i la Marisol. Alcanar, últim poble de Catalunya, és el centre productor de cítrics més important d’Espanya.

Anguiles del Delta de l’Ebre

L’anguila del Delta de l’Ebre es troba a les comarques del Baix Ebre i el Montsià, al sud de Catalunya. L’anguila és un dels productes bàsics de la cuina d’aquesta zona de la Mediterrània. Amb aquest peix s’elabora una conserva tradicional, el xapadillo, que els restauradors de la zona han tornat a recuperar pels seus plats.

L’anguila del Delta de l’Ebre és allargada i cilíndrica, amb petites escates i una mucosa relliscosa de color marró o verdós. L’anguila és un peix migratori capaç de viure tant en aigua salada com dolça. Les anguiles més petites, més conegudes com angules, no passen dels 10 cm. Quan són adults, aquests peixos poden arribar a mesurar fins a 80 cm. A les terres de l’Ebre, les anguiles es pesquen amb el mètode del gànguil, que consisteix a usar una bossa de xarxa allargada sostinguda per una estructura rodona de ferro. El sabor de les anguiles del Delta de l’Ebre és intens i la seva carn consistent.

Baldana d’arròs (botifarra d’arròs)

La bandana d’arròs és similar a una botifarra i es produeix i consumeix en totes les Terres de l’Ebre. La bandana és un embotit cuinat de color negre vermellós. S’elabora omplint el intestí prim amb sang de porc, arròs, cansalada, pebre, sal i de vegades pinyons. La bandana mesura uns 10 cm. Es consumeix generalment a l’hivern donat el seu alt nivell calòric. Es pot menjar fregida, a la graella, a la planxa o en cuits tradicionals com l’olla barrejada.

Aquesta espècie de botifarra compta amb una altra varietat, la bandana de ceba. És una mica més petita que la d’arròs però s’elabora de manera similar. L’arròs i els pinyons són substituïts per ceba.

Botifarra de xai

També coneguda com botifarra de mondongo, la botifarra de xai és un producte tradicional de les masies de Tarragona i de les Terres de l’Ebre. S’elabora amb la sang de l’anyell, la seva carn i altres ingredients com la sal i el pebre. La botifarra de xai és un producte molt comú després del sacrifici del xai.

Carxofa del Delta de l’Ebre

La producció de la carxofa del Delta de l’Ebre va augmentar considerablement des de la segona meitat del segle XX. La varietat més conreada en aquesta zona de Catalunya és la blanca de Tudela, molt tendra i saborosa. Les poblacions on consumeixen més aquest tipus de carxofa són l’Aldea i Amposta.

La carxofa del Delta de l’Ebre es pot menjar a la graella, arrebossada, fregida, acompanyant guisats, al forn o bullida.

Cóc de Brossat (coca de brossat)

El cóc de brossat és originari de Tortosa . Es tracta d’una coca poc gruixuda, cremosa i de gust molt suau.

El cóc de brossat s’elabora a partir d’una pasta de brioix feta amb oli d’oliva, llet i sucre. Un cop cuita es cobreix amb un brossat (espècie de mató dolç) i es gratina. Un cop fornejat, el cóc es decora amb pinyons, panses o ametlles.

Cóc de Maçanes a l’Agredolç (coca de pomes agredolça)

El coc de Maçanes a l’Agredolç s’acostuma a fer pels voltants de Sant Joan, al juny, aprofitant la recollida de la poma autòctona de les Terres de l’Ebre, les Maçanes. Encara que també es pot preparar amb altres tipus de pomes més àcides.

Aquesta coca té una textura tova, similar a la d’un pa de pessic. El seu sabor és agredolç. Per preparar el cóc es prepara una massa similar a la d’un brioix amb farina, ous i sucre, i es cobreix amb trossos de poma sense pelar. De vegades se li tira per sobre una mica de canyella. Durant els mesos de juny i juliol, aquestes coques es fan amb Maçanes i la resta de l’any amb altres varietats de pomes àcides.

Cabra blanca de Rasquera

La cabra blanca de Rasquera és l’única raça de cabra autòctona de Catalunya després de la desaparició, a mitjans del segle XX, de la cabra catalana, la qual es criava als Pirineus. Aquesta raça de cabra acostuma a pasturar per les zones interiors de les Terres de l’Ebre com Horta de Sant Joan, el Perelló , el Prat de Compte, Rasquera, Tivissa o Tortosa .

La cabra blanca de Rasquera és apreciada per la qualitat de la carn dels cabrits; tendra, compacta i d’intens sabor. Els cabrits són alimentats únicament amb llet.

Capsetes

Les capsetes són un postres fet amb ou i ametlla, molt comú durant les festes majors de les localitats de les Terres de l’Ebre.

Les capsetes també es coneixen com ametllats, amel·lats, còctel d’ametlles, paneretes o barretes. Consisteix en una pasta seca, dolça i de textura fina. Es fa amb ou muntat barrejat amb ametlles torrades. Es cou i es ven dins d’una paperina de paper, similar a la de les magdalenes.

Coqueta de sagí

La coqueta de sagí és un producte típic de les Terres de l’Ebre. Aquesta coca presenta diverses formes i lleus variacions en els seus ingredients depenent de la zona, però totes tenen en comú el llard animal com a ingredient.

La coqueta de Sagí és una pasta seca, petita i cruixent que s’elabora amb sagí (llard), sucre, farina i ous. Les formes més peculiars són la de flor, estrella o cor. Les elaborades amb ou són més seques.

Llagostí de Sant Carles de la Ràpita

El llagostí de Sant Carles de la Ràpita és molt apreciat en la gastronomia de les Terres de l’Ebre. Té els ulls negres, musculatura robusta, closca brillant i sense taques negres. El llagostí de Sant Carles de la Ràpita viu en aigües poc profundes a la desembocadura dels rius. D’hàbits nocturns, aquest llagostí passa la major part del dia sota terra. El seu extraordinari sabor fa que aquesta varietat de llagostí sigui un dels ingredients més apreciats en la gastronomia de les Terres de l’Ebre.

Musclos del Delta de l’Ebre

Els musclos del Delta de l’Ebre és un dels mol·luscs més apreciats de les Terres de l’Ebre. Destaquen per la seva saborosa carn de textura lleugerament dura. La seva zona de cria es concentra al Fangar, l’Ampolla de Mar , i al port natural dels Alfacs, a Sant Carles de la Ràpita .

Oli DO del Baix Ebre i Montsià

Les comarques catalanes del Baix Ebre i el Montsià són les que compten amb més tradició i importància en l’elaboració de l’oli de tot el Principat. Les varietats que accepta aquesta DO són la morruda i la sevillenca, originàries de les Terres de l’Ebre, i la farga.

L’oli d’oliva del Baix Ebre-Montsià és un oli verge de qualitat extra. La coloració d’aquest preuat oli varia en funció de l’època de recollida i de la situació geogràfica. L’oli pot ser groc-verdós o groc-daurat.

Ostres del Delta de l’Ebre

Els ostres del Delta de l’Ebre són un mol·luscs adaptats a aquestes aigües mediterrànies. Es crien a la badia del Fangar i a la badia dels Alfacs, en ple parc natural del Delta de l’Ebre. La carn de les ostres del Delta de l’Ebre és saborosa i fina. Generalment es mengen fresques, encara que també és habitual trobar-les en conserva.

Panoli

El panoli és una coca petita, rodona, plana i ensucrada. Tradicional de les Terres de l’Ebre, els seus ingredients poden variar en funció de la zona. La textura del panoli és tova i cruixent. Es preparen amb farina, oli, matafaluga, sucre i moscatell, encara que també s’usen altres vins dolços. Per sobre, els panolis s’empolvoren amb una barreja de sucre i canyella, un cop ja estan cuits al forn.

Pastissets de cabell d’àngel

Els pastissets de cabell d’àngel són un dels dolços més famosos de les Terres de l’Ebre, amb una marcada influència àrab. Es tracta d’una pasta seca i cruixent, amb sucre per sobre, enfornat en forma de mitja lluna. La massa es prepara amb farina, oli d’oliva, sucre i mistela o aiguardent. S’omple amb cabell d’àngel i confitura de moniato. Últimament els més innovadors els preparen farcits de brossat (espècie de mató dolç).

Tallat

El tallat és una varietat de pa de les Terres de l’Ebre. La seva elaboració es porta a terme amb els mateixos ingredients que el pa comú però es desmarca gràcies a les petites incisions a la part superior i per la seva aparença allargada, de color blanquinós, la seva primesa i perquè és molt cruixent.