Districte de l’Eixample a Barcelona

El Districte de l’Eixample a Barcelona és el més poblat de tota la ciutat amb més de 260 mil habitants. Aquest districte comprèn el pla urbanístic d’Ildefons Cerdà, qui es va encarregar del projecte de l’eixample de Barcelona un cop es van enderrocar les muralles medievals, durant el segle XIX.

És en aquest districte on es troben gran part dels atractius més famosos de Barcelona i els seus carrers més coneguts, com el Passeig de Gràcia, la Gran Via de les Corts Catalanes, la Diagonal, el Carrer Balmes, Aribau, Muntaner, València, Mallorca, Aragó, etc.

A mitjan segle XIX Barcelona veu la necessitat d’expandir més enllà de les muralles medievals. Els successius governs de Madrid havien impedit que Barcelona s’expandís per por de revolucions, així que la ciutat es va mantenir enclaustrada dins les seves muralles medievals fins a mitjans del XIX, quan no va tenir més opció que explotar. La Barcelona medieval podia acollir un màxim de 100-150 mil habitants, però a mitjans del XIX, Barcelona comptava amb més de 420 mil habitants malaltissos. La insalubritat, els fums de les fàbriques, la poca llum, les infeccions i les rates, feien que els ciutadans de Barcelona tinguessin una esperança de vida de 20 anys, la més baixa d’Europa.

Quan finalment Barcelona es va poder expandir, el projecte que volia l’ajuntament va ser desestimat i el govern de Madrid va imposar el conegut com a Pla Cerdà. Això va ferir l’orgull dels catalans, però anys més tard, l’Eixample es veu com la Barcelona 100%.

En aquest districte es troben la Sagrada Família, la coneguda com «L’Illa de la Discòrdia», on es repten Gaudí amb la Casa Batlló, Domènech i Montaner amb la Casa Lleó Morera i, Puig i Cadafalch amb la Casa Amatller. Tots ells, genis del Modernisme. La Pedrera, la Casa de les Punxes, el Palau del Baró de Quadras, els preciosos edificis de Rambla Catalunya o el Passeig de Gràcia, fan d’aquest districte un dels més bells de Barcelona. En general tots els edificis d’aquesta zona són bonics, tots tenen alguna cosa per descobrir, un detall d’una flor, una cornisa, un rostre, colors… tot això fa que la millor opció per al visitant sigui perdre’s i observar. Entrar en contacte amb l’ambient que desprèn l’Eixample i Barcelona.

Gràcies a l’expansió urbanística de Barcelona, ​​la ciutat va guanyar en qualitat de vida. En el projecte final es va decidir que cada illa de cases tindria un jardí al seu interior perquè les mares poguessin vigilar els seus fills des de casa. El resultat final va ser diferent gràcies a l’especulació. Els jardins eren sòl que perdia diners, així que molts van decidir construir. Els antics edificis, per petits que siguin, tenen sortida per davant i per darrere, mentre que els més moderns, la majoria dels 70 i 80, es van construir dobles, un pis davant i un altre darrere, al lloc que haurian d’ocupar els jardins. Encara que l’Ajuntament de Barcelona fa esforços per recuperar jardins d’illes, l’existència d’aquests blocs d’edificis «dobles» han perjudicat la seva recuperació.

Generalment l’Eixample s’ha dividit en l’Eixample Dreta i l’Eixample Esquerra. A l’Eixample Dreta trobem la zona dreta del Passeig de Gràcia, el barri de la Sagrada Família i la Vila Olímpica. A l’Eixample Esquerra es troba el barri de Sant Antoni, molt tradicional i molt barceloní. Aquesta part de l’Eixample és coneguda com el Gaixample, ja que és la zona gai de Barcelona.