L’Estany de Banyoles en vaixell

Al centre de la província de Girona, hi ha la preciosa ciutat de Banyoles, capital del Pla de l’Estany. Si t’hi acostes, et sorprendrà la bellesa dels seus carrers empedrats, de les seves places i dels seus edificis civils i religiosos. Tot això, banyat pels regs de sortida de l’Estany de Banyoles. El casc històric va sorgir al segle IX a l’ombra de la construcció del monestir benedictí de Sant Esteve que va donar lloc a una vila medieval única que cal conèixer i visitar a fons.

Banyoles i la comarca són un lloc de gran interès cultural i històric i una font inexhaurible de recursos turístics, esportius i de lleure. Un altre dels principals atractius turístics de la ciutat, és l’Estamy de Banyoles, el llac natural més gran de Catalunya que, pel seu valor ecològic, paisatgístic i cultural va ser declarat com a zona integrada en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). Per gaudir-ne plenament i tenir una visió totalment diferent d’aquest paratge únic, la millor manera és fer un passeig amb vaixell per l’Estany de Banyoles. Et recomanem que punxis aquí per consultar les ofertes que DeMediterràning t’ha preparat. Visitareu el Paratge dels Desmais, una zona bucòlica, de les més romàntiques i peculiars del llac on les branques dels arbres es es torcen fins a tocar l’aigua, com si estiguessin desmaiades i on trobareu la font de la Filosa i la del Ferro. Tampoc us perdreu les pesqueres, unes construccions dins de l’aigua declarades Bé Cultural d’Interès Nacional. Cadascuna de les 20 que n’hi ha té un nom particular i van ser construïdes des de mitjan segle XIX fins que el 1931 l’Ajuntament va prohibir de construir-ne més. Igualment, fins als anys seixanta del segle XX, s’han anat reformant, la qual cosa ha donat lloc a unes construccions de estils diversos que són un dels emblemes del Llac de Banyoles.

Les visites guiades amb vaixell són una bona opció perquè no et perdis un sol detall de la història d’aquest llac. Si estàs buscant una manera divertida i entretinguda de conèixer l’Estany de Banyoles, consulta aquest enllaç i descobriràs un munt d’ofertes de visites guiades amb vaixell.

La llegenda del monstre de Banyoles

Com gairebé tots els llocs de bellesa excepcional, el Llac de Banyoles també compta amb una llegenda sobre criatures misterioses, cavallers i monjos. Aquí va la nostra.

Fa molt i molt de temps, pels voltants del segle VIII una bèstia molt gran vivia en una cova profunda del llac de Banyoles. Per fer-la invulnerable, tenia el cos recobert d’escates, dues ales ben llargues, unes urpes afilades i una espina dorsal eriçada de burxes se li estenia des del coll a la cua. Diuen que dels ulls li sortien flames de foc i que el seu alè era tan pestilent que en bufar assecava les plantes i en beure enverinava l’aigua del llac. Però sobretot, era molt voraç. Les ovelles que passaven pel seu cau, desapareixien misteriosament i els camperols de Banyoles vivien atemorits per aquell monstre que es cruspia els senglars com qui res. Ni dins de les muralles els vilatans eren segurs, cada nit apareixia una porta esbotzada i un camperol desaparegut.

Un dia, durant la campanya contra els sarraïns, els soldats de Carlemany van pensar que seria encara més heroic tornar a casa havent matat un monstre tan horrible. Això sí, no sense haver cobrat abans dels pobres banyolins una bona recompensa en or i en menjar. Brandint les espases i les llances van presentar batalla a la fera, una batalla que poc va durar: el monstre va sobrevolar l’exèrcit de Carlemany i els pocs que es van salvar de les flames que llançava per la boca, van fugir cames ajudeu-me. Els habitants de Banyoles, en veure que ni l’exèrcit més poderós del món podia contra el monstre del llac, van pensar que només un miracle els podria salvar. I això és el que van anar a buscar: un miracle en forma de monjo.

Aleshores, anava amb l’exèrcit de Carlemany un monjo de Narbona anomenat Mer de qui es deia que podia fer miracles. Decidits, els vilatans li van suplicar que els alliberés del monstre i aquest, accedint, es va dirigir resant cap al llac. I es va obrar el miracle: quan es va presentar el monstre, no va fer cap gest hostil i la seva actitud era tan minsa com la d’un gos domèstic. Llavors el monjo es dirigí cap al centre de la vila amb el drac seguint-lo. Els habitants, sorpresos, van voler aprofitar l’ocasió per matar-ho però el monjo Mer els va explicar que els camperols i també els animals havien desaparegut a les ordres de Carlemany i que la bèstia només menjava arrels i vegetals. El poble es va quedar mirant el drac sense saber ben bé què fer fins que un nen sortí del mig de la multitud, es va apropar a l’animal i va acariciar-li el cap. Aquest es va mostrar molt afectuós i es va ajupir perquè els altres vilatans poguessin tocar-lo. D’aquesta manera, el monjo s’endugué un altre cop el drac a la cova perquè hi pogués descansar tranquil i es diu que encara avui, el drac llença bafarades pudents perquè no el molestin quan dorm. Així que ja saps, vés amb molt de compte quan vinguis a visitar l’Estany de Banyoles!