La Sagrada Família d’Antoni Gaudí

La Sagrada Família d’Antoni Gaudí és sens dubte el símbol de Barcelona, ​​encara que en els últims 20 anys, altres referents també estan reivindicant amb força el seu dret a representar a la ciutat. Estem parlant de la Torre Agbar o de la Torre Collserola, per exemple. La Sagrada Família va ser declarada partrimoni de la humanitat per la UNESCO el 2005.

Aquest temple religión és l’obra més important, artísticament parlant, del geni de Reus. Encara inacabada, Gaudí reflecteix en els plànols del temple quines eren les seves intencions i així s’estan seguint per acabar la catedral, segons s’estima, el 2025. La Sagrada Família és sense cap dubte el clímax del Modernisme de Gaudí. Beu dels moviments artístics anteriors, sobretot del Gòtic, al qual Gaudí considerava incomplet a causa de les deficiències tècniques de l’edat mitjana. Però també beu de la fauna, flora i paisatge de tota la geografia catalana, del misticisme religiós, del catalanisme i els seus símbols identitaris i, és on Gaudí posa en pràctica totes les seves innovacions artístiques. Tot i estar inacabada, la Sagrada Família és el monument més visitat de Barcelona. I és que la seva grandiositat, genialitat i majestuositat, no deixen indiferents absolutament ningú.

Construïda amb pedra blanca del Garraf, els plànols de la Sagrada Família mostren 12 torres altes, 4 a l’entrada principal del temple, 4 al lateral esquerre i 4 al dret. Representen els 12 apòstols. Al centre 4 torres més altes representaran a Jesús, la Mare de Déu, Sant Josep i l’Esperit Sant. La torre més alta, que arribarà als 140 metres d’alçada, representa a Déu. Avui dia, s’han construït les 4 torres laterals dreta i esquerra, la basílica, on està enterrat Gaudí, i la nau, inaugurada pel Papa Benet XVI el 2010. Les obres per construir les torres centrals avancen a molt bon ritme. I és que Gaudí nomenava aquest temple l’«església dels pobres», ja que volia que el monument fos finançat amb les donacions dels devots. Això va fer que durant anys les obres estiguessin paralitzades, però gràcies al turisme que avui dia té Barcelona, ​​la Sagrada Família creix dia rere dia ja que compta amb els diners que ingressa gràcies a les visites.

Situada al cor de l’Eixample, podríem estar hores i hores descrivint el monument; del que representa, del seu simbolisme, les seves qualitats arquitectòniques i un llarg etcètera, però com bé diuen, una imatge val més que mil paraules. L’ideal és anar, observar i reflexionar. La Sagrada Família és realment impressionant. Les seves formes, escultures, la il·luminació interior, les seves columnes… està tot tan pensat i estudiat que fa que aquest temple sigui un conjunt artístico-arquitectònic únic al món.
Igual que la Pedrera o Casa Milà, la Sagrada Família va estar a punt de desaparèixer durant la dictadura de Franco. L’alcalde de Barcelona del moment, Porcioles, va voler enderrocar-la al·legant que l’església mai s’acabaria. I encara que així fos, el que ja està construït és suficient per entrar en contacte amb la privilegiada ment de Gaudí. Els jardins de la Casa Vicenç, també de Gaudí, al barri de Gràcia, no van tenir tanta sort i van desaparèixer sota edificis d’habitatges sense cap valor artístic.