Història de Barcelona

Ens podríem passar hores i hores descrivint Barcelona però intentarem sintetitzar el millor possible la informació.

Barcelona neix farà uns 2 mil anys com a fortalesa militar de Roma. Serà coneguda com a Barcino. Durant l’època romana Barcino era una ciutat mediocre sota els dominis de la imperial Tarraco, actual Tarragona. Amb l’ocupació visigoda durant el segle V, s’erigeix ​​com la capital d’Hispània. Poc temps li durarà aquest privilegi en benefici de Toledo.

Els musulmans entren a la Península Ibèrica al segle VIII i seran expulsats el 1492 pels Reis Catòlics quan conquisten Granada. Però Catalunya va ser ocupada relativament poc temps. El rei franc Carlemany fa recular els musulmans fins a la Marca Hispànica, coincidint més o menys amb el curs del riu Ebre. Des d’aquest riu fins als Pirineus és on es formaran els comtats catalans, vassalls del rei de França. Guifré el Pilós es converteix en el primer comte de Barcelona al segle IX i la llegenda atribueix com el seu escut les barres catalanes, «la senyera», encara que Aragó no acaba d’estar d’acord.

Un segle més tard els musulmans saquegen Barcelona i Borrell II, al no rebre ajuda del rei de França, decideix declarar la independència dels comtats catalans.

Al segle XII el Principat de Catalunya i el Regne d’Aragó s’uneixen gràcies a la unió dinàstica del Comte de Barcelona i de la filla del rei d’Aragó.

Durant aquest mateix segle, Catalunya veu fracassat el seu intent d’unió amb Occitània (la Provença francesa) en perdre a la batalla de Muret enfront dels francesos. És llavors quan la Corona d’Aragó decideix expandir-se cap al sud. Jaume I de Catalunya i Aragó conquesta València i Balears als musulmans durant el segle XIII. Més endavant, fins al segle XV, Aragó conquesta Sardenya, Nàpols, Sicília, Malta, Atenes i Neopàtria. Tot i ser Barcelona la ciutat més poderosa de la Mediterrània durant l’edat mitjana, la Corona d’Aragó estava constituïda com un estat federal així, tot i ser Barcelona la capital del regne, Saragossa governava Aragó, València el Regne de València i Palma el Regne de Mallorca i el Rosselló. Això va permetre que durant el segle XV València s’erigís com el centre econòmico-cultural de la Corona d’Aragó, segle que es coneix com el segle d’or de les lletres en llengua catalan, on Gandia s’erigí com a cuna de molts escripors com Joanot Martorell.

Amb la unió dels Reis Catòlics, Ferran d’Aragó i Isabel de Castella, les Corones aragonesa i castellana s’uneixen sota una mateixa monarquia, encara que tots dos regnes conserven total independència. Després de segles d’empobriment, ja que el descobriment d’Amèrica no va beneficiar a Aragó perquè es va considerar conquesta de Castella, tot i que els nobles de la Corona aragonesa havien pagat en la seva gran majoria la descoberta d’Amèrica, el 1700 mor Carles II sense deixar descendència i comença la Guerra de Successió. La Corona Aragonesa es posiciona al costat de l’arxiduc Carles d’Àustria, mentre que Castella ho fa del costat de Felip V, nét del rei de França. Quan la resta d’Europa es retira, Aragó es queda sola davant les tropes castellano-franceses. El 1714 cau Barcelona després de mesos de batalla. L’11 de setembre de 1714 es considera el dia Nacional de Catalunya en commemoració als herois catalans de la batalla i a la normalitat amb què l’endemà, els habitants de Barcelona van començar a treballar i reconstruir la ciutat com si res hagués passat. Però sí va passar, Felip V va suprimir les institucions de tota la Corona d’Aragó, la va annexionar com a part de Castella i va prohibir les llengües oficials del regne, el català i l’aragonès, a favor del castellà.

Després de gairebé tres segles en aquesta situació, a Catalunya es va donar la Renaixença Catalana. Els intel·lectuals van començar a preocupar-se per la llengua i la cultura catalana, que era el que parlaven el dia a dia. Al carro es van sumar burgesos i veus crítiques al centralisme espanyol. Barcelona, ​​que ja havia iniciat la seva revolució industrial, era rica i pròspera en aquells moments. El 1888 celebra la seva primera Exposició Universal. Es tiren les muralles i es construeix l’Eixample i s’enderroca la fortalesa de la Ciutadella, actual parc de la Ciutadella. El sentiment catalanista va en augment, al mateix temps que el creixement de la poderosa burgesia barcelonina. El Modernisme irromp amb força i destaquen figures com Antoni Gaudí, Puig i Cadafalch i Domènech i Montaner, entre d’altres. Durant aquesta època Barcelona era un important centre cultural i comptava amb artistes com Picasso, Ramon Casas, Salvador Dalí, Miró, el matrimoni Delaunay, etc. El 1916, en clara contraposició al Modernisme, apareix l’únic moviment artístic originari de Catalunya, el Noucentisme, creat per Eugeni d’Ors, erudit catalanista en una primera etapa i franquista declarat en una segona. Va ser precisament d’Ors qui prestigià el català al nivell de les llengües de prestigi europees com el francès, l’anglès o el castellà.

El 1929 Barcelona celebra la segona Exposició Universal sota la dictadura de Primo de Rivera, i és quan es va inaugurar el metro. Des de 1924 fins 1931, període que va durar el règim, es va tornar a prohibir el català i es van suprimir les institucions catalanes, recentment restaurades. El 1931 es declara la república a Espanya i Catalunya veu en aquest fet un futur esperançador per a les seves aspiracions. Es recuperen les institucions catalanes com la Generalitat, es normalitza la situació de la llengua catalana o la Diputació de Barcelona. La Generalitat construeixen ferrocarrils i hi ha preocupació per la cultura, amb projectes de nous museus.

Les aspiracions dels catalans es veuen truncades de nou amb la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). El 1939, l’exèrcit republicà és vençut i Franco entra a Barcelona. Tot i que encara quedaven reductes republicans, es va considerar guanyada la guerra, ja que el Madrid republicà havia quedat totalment aïllat.

Franco va tornar a suprimir les institucions catalanes, va prohibir el català i pren dures represàlies. Per desgràcia no només a Catalunya, sinó també a la resta d’Espanya. Tot i això, durant els quasi 40 anys que va durar la dictadura, Barcelona va saber reciclar-se i aprofitar el boom del turisme de sol i platja dels 60. Amb l’arribada de la democràcia, el 1978, el futur es presentava pròsper. Espanya havia passat de ser una república democràtica, a una dictadura i, ara, una monarquia. Però el futur es mostrava esperançador, tant és així, que Barcelona va celebrar els primers jocs olímpics d’Espanya el 1992. Això va col·locar  la capital catalana al mapa mundial. Després d’una recuperació econòmica evident, es va rentar la cara literalment a la ciutat que ara mostra orgullosa els seus nombrosos tresors, cosa que fa que s’hagi ben guanyat el seu àlies de Perla del Mediterrani.