Districte de Sants-Montjuïch a Barcelona

El districte de Sants-Montjuïc és el tercer dels 10 districtes en què es divideix administrativament Barcelona. Té més de 180 mil habitants i és limítrof amb l’Hospitalet de Llobregat, el Prat de Llobregat, Ciutat Vella, les Corts i l’Eixample.

El districte de Sants-Montjuïc es divideix en diferents barris: el Poble-sec, Santa Maria de Sants, la Zona Franca, Bordeta-Hostafrancs, Font de la Guatlla-Magòria i Montjuïch.

El carrer Gran de Sants, en proporció a la seva longitud, és el carrer amb més comerços del món per metre quadrat. Aquest districte de Barcelona compta també amb l’Estació de Sants, una de les artèries logístiques de Barcelona amb connexions ferroviàries de rodalies, regionals i llarga distància. A l’Estació de Sants és on té parada l’AVE.

El mercat de Sants també és famós per la seva varietat i la seva llarga història. Prop d’aquest s’estableix una colònia de gitanos. Aquest col·lectiu de calés porta instal·lat a Catalunya des de fa segles i se’ls coneix com «els gitanos catalans» perquè és el català la seva llengua materna. És precisament gràcies als gitanos que a Perpinyà, històricament territori català, encara s’usa el català amb normalitat a les zones per on resideixen.

A Sants-Montjuïc també pertany la Muntanya de Montjuïc, el pulmó de Barcelona, ​​on hi ha la Font Màgica, el Pavelló Mies van der Rhoe, el MNAC, el CaixaFòrum, l’Estadi Olímpic, el Palau Sant Jordi, el Poble Espanyol, el cementiri modernista de Montjuïc, la Fira de Barcelona…

La Zona Franca, també pertany a aquest districte, és una zona bàsicament industrial i és on es troba el port de Barcelona. En un sector d’aquest barri, l’Ajuntament de Barcelona ha decidit potenciar la implantació de les TIC, igual que a la zona Fòrum, per dinamitzar l’economia de la ciutat. S’estan fent obres per adaptar la zona i ja són visibles preciosos gratacels de disseny. La Fira de Barcelona ha dut a terme la seva ampliació precisament a la Zona Franca.

El Poble-sec
El Poble-sec està situat entre la falda de la muntanya de Montjuïc i l’Avinguda Paral·lel.
Aquest barri va ser la primera eixample de Barcelona. Després de tirar les muralles medievals, l’oposició al Pla Cerdà va fer que s’endarrerissin uns quants anys la construcció d’edificis a l’Eixample. Com la zona del Poble-sec quedava fora del projecte urbanístic, els propietaris de les terres van decidir construir a les seves parcel·les seguint l’estructura que ells van creure més oportuna. Es van edificar cases per a obrers i la zona es va dividir entre els barris de la França Xica, Santa Madrona i les Hortes de Sant Bertran, que més tard seran el Poble-sec. El Poble-sec és un barri humil, però en realitat té una situació privilegiada. És a prop del port, del centre històric de Barcelona, ​​de Montjuïc i de l’Eixample.

El Poble-sec té un dels carrers més famosos de Barcelona: l’Avinguda Paral·lel. El Paral·lel és el que es va anomenar el Broadway barceloní. A principis de segle XX, els joves burgesos baixaven a aquesta zona de la ciutat plena de cafès i teatres i, a més, prop de l’actual Raval, abans anomenat el “Barri Xino”, ple de prostíbuls, cabarets i vici. L’auge del Paral·lel va durar anys, però durant els anys 90 cau «El Molino», la icona d’aquest carrer. A iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona, ​​es vol recuperar aquesta zona en decadència i en part ja s’ha aconseguit. El Teatre Apolo, per exemple, fa anys que funciona i molt bé. Reciclat com a teatre, discoteca i hotel, l’Apolo és un dels punts d’oci més concorreguts de Barcelona.
D’entre els teatres més famosos que va tenir o encara té el Paral·lel, cal destacar «El Molino», inspirat en el Moulin Rouge de París i reobert recentment com a sala d’espectacles de qualitat, restaurant i shows variats. El Teatre Apolo, al Teatre Victòria, el Teatre Condal, el Teatre Paco Martínez Soria, tancat i enderrocat fa anys, l’Arnau, que va ser una de les sales de festes més famoses amb espectacles de vedettes i on la musa era «La Maña «, qui segueix reivindicant la reobertura del Teatre Arnau. De l’època de la transició trobem el potser més famós de tots ells avui dia, la Sala Bagdad, on es realitzen espectacles eròtics i porno en directe.