Districte de Gràcia a Barcelona

El districte de Gràcia és un dels deu districtes en què es divideix administrativament Barcelona. Compta amb més de 120 mil habitants.

El districte està format per diferents barris: el barri de Gràcia, antic poble de la Vila de Gràcia, el Camp d’en Grassot, la Gràcia Nova, La Salut, Vallcarca, el Coll i Penitents.

La Vila de Gràcia

La Vila de Gràcia va ser annexionada a Barcelona a finals del segle XIX, però va costar. Els graciencs no estaven disposats a perdre la seva independència com a municipi i es van resistir molt a ser absorbits per la gran urb. Fins i tot avui dia, encara hi ha defensors d’una Gràcia independent.

Sigui com sigui, Gràcia és una de les zones de Barcelona amb més moviment. La preciosa Gran de Gràcia és sens dubte un dels carrers més bells de la ciuta, ple de comerços i d’arquitectura modernista de molta qualitat artística. En un dels carrers que van a morir a Gran de Gràcia es troba la Casa Vicens, obra d’Antoni Gaudí.

Al marge d’aquesta gran artèria, Gràcia es caracteritza pels seus estrets carrers plens d’edificis no gaire alts on vivien els obrers. El visitant realment pot tenir la sensació d’estar enmig d’un poble, ple de places i racons interessants. Els cafès, les terrasses, comerços tradicionals i originals, cinemes i un llarg etcètera, fan de Gràcia un dels destins preferits dels barcelonins, fins i tot per residir. Això sí, els pisos en aquesta zona són força cars.

D’entre les places més famoses de Gràcia trobem la plaça del Sol, la plaça del Diamant, la plaça de la Virreina, la plaça del Nord o la plaça de la Vila de Gràcia (antigament Rius i Taulet). D’entre els seus carrers, Gran de Gràcia, Travessera de Gràcia o el Torrent de l’Olla són les més famoses.

La Salut

La urbanització de la Salut comença a mitjans del segle XIX al voltant de l’església de Nostra Senyora de la Salut. La seva població era bàsicament agrícola i hi havia nombroses masies. Amb el temps la burgesia barcelonina va construir boniques cases d’estiueig, però poc a poc, el barri es va anar fusionant amb els tentacles de Barcelona.

El barri de la Salut és conegut sobretot gràcies al Parc Güell d’Antoni Gaudí. El parc havia de ser una macrourbanització al costat de Barcelona, ​​amb mercat (la plaça de les columnes del parc), col·legi, botigues, cases enjardinades, metge, etc.

L’ajuntament de l’època ho va veure com un projecte especulatiu per part del senyor Güell. El poderós burgès va veure frustrat el seu projecte ja que només va vendre dues parcel·les. Quan Eusebi Güell mor el 1918, els seus hereus venen el parc a la ciutat de Barcelona i, aquell projecte d’urbanització, es va convertir en un dels parcs més bonics del món, on Gaudí barreja astutament l’arquitectura amb la natura fins a aconseguir una fusió perfecta.