Val d’Aran (ca)

La Val d’Aran, nom en llengua occitana de la Vall d’Aran, és l’últim reducte del que un dia va ser la pròspera Occitània, i conserva autonomia pròpia i compta amb l’occità o provençal com a llengua oficicial, juntament amb el català i el castellà. El seu govern depèn de la Generalitat de Catalunya i compta amb més autonomia que les comarques catalanes, amb competències en matèries com l’educació. Avui en dia, un aranès podria parlar i entendre’s amb un occità de la part italiana o francesa, ja que les diferències són dialectals, igual que el català, el valencià o el mallorquí, o el mexicà, l’andalús o el canari.

El provençal és una llengua considerada cosina germana del català. Durant el segle XIII, aquests dos territoris presentaven uns lligams molt estrets. Els poetes catalans escrivien en provençal, ja que era considerada la llengua de prestigi. Va ser el valencià Ausiàs March qui va trencar aquesta tònica amb la seva poesia en llengua catalana-valenciana.

Les relacions eren tan fortes que els dos països van decidir unir-se, però França no ho va acceptar i es va fer amb Occitània. Els catalans van sortir en defensa seva, però tot va acabar amb la mort de Pere el Catòlic d’Aragó, i Occitània va passar a formar part de la Corona francesa. Es va prohibir l’ús del provençal i els poemes dels trobadors van ser considerats pecaminosos. Va ser el principi del final d’una nació molt sensiblilizada amb la cultura.

Però per sort, a la Val d’Aran, els occitans compten amb lleis i drets per preservar la seva llengua i la seva cultura, un tresor de poc més de 5 mil parlants, i compten amb un consell general, el Conselh Generau d’Aran.

Història de la Val d’Aran

Al segle XI, la vall va ser incorporada a la Corona d’Aragó, però va anar passant per diverses mans durant més d’un segle. Finalment, la Val d’Aran es va incorporar definitivament a Aragó el 1175.

La batalla de Muret va significar la incorporació d’Occitània a la Corona francesa i així es va acabar la influència catalana en aquest territori. Però la Val d’Aran va continuar sent aragonesa.

Durant el segle XIII, el senescal de Tolosa envaeix la vall. El rei de França intervé i cedeix la Val d’Aran a Jaume II de Mallorca fins que es resolgui el greuge.

Però al segle XIV, la Val d’Aran es va tornar a incorporar a la Corona d’Aragó i se li va concedir una administració pròpia o «privilegis».

Aquest mateix segle, la vall es va cedir als comtes de Montsó, a Aragó, i al segle XV, el Parlament català va acceptar l’oferiment del Síndic (president d’Aran) d’incorporar el territori a Catalunya. Pensem que la Corona d’Aragó, tot i ser un regne, s’estructurava de manera federal, i tots els seus territoris gaudien d’autonomia pròpia.

Però el domini d’Aran no acaba aquí i del 1430-1512, la vall va passar a mans franceses. Després d’aquest període, Aran va tornar a la Corona d’Aragó. Tot i la pèrdua dels furs a tot el territori de la Corona d’Aragó després de la Guerra de Successió de 1714, la Val d’Aran no només no va perdre els seus privilegis, sinó que els va incrementar.

Durant la Guerra Civil Catalana, coneguda com la Guerra dels Segadors, al segle XVII, Catalunya es va posar sota comandament francès. Però la Val d’Aran no estava d’acord amb aquesta decisió i un exèrcit compost per castellans, aragonesos i els Miquelets aranesos (artilleria lleugera de l’exèrcit català), es van atrinxerar a Vielha. Els soldats catalans i francesos acabarien incendiant la ciutat.

Del 1808 al 1815, la vall va ser incorporada al departament de l’Alta Garona, a França.

En 1834, sent ja espanyola, el Conselh Generau d’Aran va ser suprimit per Reial Ordre.

El 1978, un cop acabat la dictadura franquista, els aranesos van presentar esmenes al projecte d’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Un any més tard, els ajuntaments d’Aran es van reunir per reivindicar el restabliment de les Institucions Històriques d’Aran.

Després de diversos anys intentant donar forma a les demandes araneses, el 1991 es va escollit per primera vegada el renovat Conselh Generau d’Aran. Però ja des de la dècada dels 80, els aranesos poden aprenendre amb normalitat la seva llengua a les escoles. Avui dia, a la Val d’Aran hi ha partidaris de continudar sent part de Catalunya amb un règim administratiu especial, però hi ha d’altres que demanen ser una comunitat autònoma més de l’Estat espanyol. Però, es presenti el futur que es presenti, ¡ells ho decidiran!