Plaça de Catalunya a Barcelona

Si hi ha algun centre de centres a Barcelona, ​​aquesta és la Plaça de Catalunya. Està situada al principi de les Rambles, del Portal de l’Àngel, del Passeig de Gràcia i del carrer Pelai, les artèries més importants del centre de Barcelona. La Plaça de Catalunya està envoltada de bancs, sales d’exposicions, el centre comercial El Corte Inglés i el Triangle, on es troba l’FNAC i el Sephora, i punts de trobada dels barcelonins com el Hard Rock Cafè o el Cafè Zurich. Els hotels són nombrosos en aquesta zona de Barcelona.

Abans de tirar les muralles de la ciutat, ​​la plaça de Catalunya era una esplanada als afores de la ciutat, situada just davant del Portal de l’Àngel, una de les entrades de la ciutat. Era un lloc ideal per establir mercats a l’aire lliure.

El pla urbanístic de l’Eixample, d’Ildefons Cerdà, no incloïa cap plaça, ja que volia que el Barri Gòtic fos un barri perifèric igual que els altres. De manera que el centre de la ciutat s’establís al voltant de la futura Eixample. Cerdà hagués situat la plaça més o menys a l’altura de la Gran Via de les Corts Catalanes.

En el que avui és la plaça de Catalunya es van començar a edificar cafès i teatres, però l’ajuntament va decidir el 1882 que s’ubicaria una plaça amb motiu de l’Exposició Universal de 1888. El guanyador del concurs convocat per l’Ajuntament de Barcelona, ​​va ser Pere Flaqués. Es van expropiar els terrenys i les cases que ja s’havien construït, però el permís no va arribar fins 1889, quan ja havia passat l’Exposició. El 1902 van començar les obres. Posteriorment, amb motiu de la segona Exposició Universal del Barcelona, ​​el 1929, es va redissenyar la plaça. El projecte del prestigiós arquitecte modernista Puig i Cadafalch, va ser substituït pel de Francesc Nebot. El visitant observarà escultures de deesses dissenyades per prestigiosos escultors de l’època, com ara Josep Clarà, Pau Gargallo o Josep Llimona. Cada entrada de la plaça, presidida per aquestes escultures, estan dedicades a les províncies catalanes: Barcelona, ​​Tarragona, Lleida i Girona. Els escuts de les ciutats esculpits en la pedra ho demostren. Posteriorment, quan va arribar la democràcia, es va incloure un monument a Francesc Macià, símbol del catalanisme polític. El monument, dues escales oposades, és obra de Josep Maria Subirachs.

Durant el bon temps, molts barcelonins aprofiten per seure a la gespa de la plaça per menjar o prendre alguna cosa. Asseguts sota les precioses fonts, es relaxen mentre observen el moviment continu de l’anar i venir de la gent, en ple centre de Barcelona.

Moltes vegades se celebren concerts a la Plaça Catalunya, especialment durant les Festes de la Mercè.