Palau de la Música Catalana de Lluís Domènech i Montaner (ca)

El Palau Nacional de Música Catalana és sens dubte una de les joies del Modernisme català. Situat al carrer Sant Pere més Alt, al barri de Sant Pere, l’edifici es troba ocult darrere de la Via Laietana. La seva construcció es va dur a terme en 3 anys, de 1905 a 1908. La gent criticava Domènech i Montaner perquè consideraven que la cúpula del Palau de la Música era massa alta i pesada per aguantar el seu propi pes. Domènech i Montaner va respondre de la millor manera possible, en el vestíbul de l’entrada hi ha una escalinata on els barrots de vidre groc mostren el seu esquelet de ferro forjat a l’interior. Amb aquest detall, el prestigiós arquitecte va deixar clar que el seu edifici era sòlid i que el seu esquelet estava ple de ferro.

L’obra va ser un encàrrec directe de l’Orfeó Català i Domènech i Montaner va fer una obra realment espectacular. A l’exterior són famoses les colorides columnes decorades amb trossos de ceràmica amb motius florals. Els busts de compositors famosos com Beethoven, són una veritable obra d’art. A l’interior, ja a la sala de concerts, és famós el preciós cavall alat i els vitralls que decoren el cimbori. Enmig de l’escenari, Domènech i Montaner va col·locar l’escut de Catalunya fent ús de la tècnica del «trencadís». Com a dada curiosa cal dir que durant la dictadura de Franco, el règim va prohibir que s’exhibissin banderes catalanes però no es va poder amb el Palau de la Música. Una solució habitual era tapar «la senyera» amb unes teles.