La Casa Milà o Pedrera d’Antoni Gaudí a Barcelona

La Casa Milà, també coneguda com la Pedrera, és una de les obres mestres de l’arquitecte modernista Antoni Gaudí. Es troba en ple Passeig de Gràcia en la seva confluència amb el carrer de Provença.

La seva construcció es va allargar més del previst, de 1906 a 1912 i les obres van costar cinc vegades més del que va pensar Gaudí, entre aturades d’obra per part de l’ajuntament, multes i disputes entre Pere Milà i Gaudí. Això va fer que el senyor Milà gairebé s’arribés a arruïnar i més quan l’ajuntament li va denegar el lloguer de la resta d’habitatges fins que no estigués signada la finalització de l’obra.

El seu naixement va ser difícil i l’ajuntament es va declarar clarament en guerra amb el senyor Milà i amb Gaudí. Aturades d’obres perquè l’edifici era més alt del previst, una altra aturada ja que necessitava més terreny, ara perquè el pilar en forma de columna que està a la façana sobresurt dels límits establerts per l’Eixample i així, una infinitat de contratemps.

Un cop acabada l’obra, la Pedrera es va veure immersa enmig de les crítiques dels barcelonins que es queixaven que Gaudí i el Modernisme estaven deixant Barcelona plena de Mones de Pasqua. Finalment sembla que l’ajuntament va recular una mica i va declarar a la Casa Milà «edifici singular». Era la primera vegada que es feia servir «singular» en l’urbanisme barceloní.

La Pedrera gaudeix avui dia del màxim prestigi i és patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Va patir canvis al llarg de la seva vida. El pis principal va ser remodelat per la senyora Milà, perdent així la decoració original modernista dissenyada per Gaudí. Per sort el decorador va respectar la decoració de Gaudí ocultant-la sota plafons de guix. Va ser una veritable sorpresa quan es va descobrir que l’obra de Gaudí s’havia mantingut intacta. Les reixes de ferro forjat de les carboneres van ser retirades per obrir comerços.

El pis principal va ser ocupat pel PSUC (Partit Socialista Uniounista de Catalunya) mentre els senyors Milà estaven estiuejant a Blanes. Això va fer que el senyor Milà, nacionalista català, es passés al bàndol de Franco, al·legant que no es mereixia aquest tracte. Poc després de la Guerra Civil, Pere Milà mor i la seva vídua ven l’edifici a una immobiliària. Ella continuarà vivint al principal fins que va morir el 1964. La immobiliària CIPSA construeix 13 apartaments a les golfes, destruint l’obra originària de Gaudí. Després de la mort de la senyora Milà, el pis noble va ser ocupat per la firma Leopoldo Gil Nebot. Finalment, el 1986, CatalunyaCaixa compra l’edifici per 900 milions de pessetes, uns 54 milions d’euros, i situa la seva fundació. Es restaura l’edifici íntegrament, recuperant la decoració i el disseny originals de Gaudí. Avui dia la Pedrera llueix esplendorosa en plena Eixample de Barcelona i, a més, alberga interessantíssimes exposicions artístiques programades per la Fundació CatalunyaCaixa.

Com a dada curiosa, cal dir que encara hi ha inquilins que viuen als pisos de la Casa Milà. Tenen aquest privilegi gràcies al que a Espanya es coneix com «rendes antigues».