Avinguda del Paral•lel a Barcelona

L’Avinguda del Paral·lel és un dels carrers més mítics i segurament amb més secrets de Barcelona. Anys enrere, aquesta avinguda era el que es va conèixer com el Broadway barceloní, plena de teatres, cafès, Music-halls i, sobretot, moviment, molt de moviment. A principis de segle XX, el Paral·lel era la versió catalana del que va ser el Montmartre parisenc.

L’avinguda Paral·lel conserva avui en dia molts dels teatres i cafès de l’època, però molts han sucumbit. L’Ajuntament de Barcelona està invertint esforços per recuperar el prestigi teatral i d’oci en general que el seu dia va tenir aquest carrer barceloní.

El Gran Teatre Espanyol, obert el 1892 i ja desaparegut, va ser posteriorment la discoteca Estudio54, i fa pocs anys, la sala va ser reformada per albergar festes, representacions teatrals i actes relacionats amb la cultura. Avui dia el local, ja reformat, continua tancat.

El Tetatre Arnau, obert el 1894, va aguantar obert fins al 2004. La seva musa per excel·lència en els seus últims temps, coneguda com «La Maña», pel seu origen aragonès, porta reivindicant a l’ajuntament la reobertura de l’històric teatre. Les últimes notícies diuen que l’Ajuntametn de Barcelona ha comprat el local i sembla que acabaran reobrint-lo.

El Teatre Olímpia, va tenir una curta vida, de 1900 a 1909. El Teatre Talia, també va desaparèixer després d’una llarga vida de gairebé 90 anys, de 1900 a 1988.

El Teatre Apol·lo, de 1901, segueix en peu i perfectament adaptat als nous temps. Teatre d’èxit, també compta amb una de les discoteques més famoses de Barcelona: «L’Apol·lo», i un hotel, també amb el mateix nom.

El Teatre Nou, obert de 1900 a 1988, va ser un cinema durant la seva última etapa.

El Teatre Condal, més al nord de l’avinguda, va obrir les seves portes el 1903 i continua obert en una nova sala.

El Teatre Victòria, de 1905, és un dels teatres més actius de la ciutat.

El Teatre Còmic, al Teatre Circ Olympia i el Teatre Espanya, també van tancar les portes.

El Paral·lel també comptava amb diversos Music-Halls. El més famós és l’incombustible «El Molino». Creat el 1889 inspirat pel «Moulin Rouge» de París, va tancar les seves portes el 1997. Però una iniciativa de l’ajuntament va permetre la seva reobertura el 2010 i avui dia és una dels Music-Halls més prestigiosos de Barcelona. «El Molino» compta a més amb un magnífic restaurant, on es pot sopar abans de l’espectacle o prendre alguna cosa.

El Pompeia i el Bataclan no van tenir tanta sort.

L’avinguda del Paral·lel compta a més amb nombrosos cafès i terrasses que connecten el mar amb la falda de la muntanya de Montjuïch, a l’altura de Plaça d’Espanya.

És el carrer que divideix el districte de Sants amb el de l’Eixample, protegint el curiós barri del Poblesec.