Catalunya Nord

La Catalunya Nord és un territori històricament, culturalment i lingüísticament català, que va a passar a mans franceses després del Tractat dels Pirineus de 1659, quan Felip IV de Castella i III d’Aragó, va cedir les terres del nord de Catalunya, amb capital a Perpinyà, al rei francès Lluís XIV. Això va suposar un daltabaix per Catalunya, ja que va perdre 1/5 del seu territori i, el més important, la segona ciutat del país, Perpinyà, va quedar en mans estrangeres.

Lluís XIV de França immediatament va prohibir la llengua i la cultura catalanes i va imposar la cultrua francesa. Avui dia és poca la gent que encara parla català en aquesta zona del sud de França, sobretot després de la II Guerra Mundial, quan l’alfabetització es va generalitzar. Però gràcies al turisme i als negocis en general amb Catalunya, sembla que aquesta zona torna a recuperar la seva llengua originària, el rossellonès (així és coneix el dialecte català de la Catalunya Nord).

Els catalans han intentat recuperar el Rosselló al llarg de la història però sense èxit. Ara els independentistes de la Catalunya Nord lluiten a través de les urnes.

Tot i que el Govern francès va divir administrativament l’Estat sense tenir en compte els territoris històrics per evitar brots nacionalistes de les cultures minoritàries, la zona del Rosselló ha aconseguit que el català sigui llengua co-oficial juntament amb el francès.

D’aquesta manera s’ha potenciat la llengua a les administracions, a la nomenclatura de pobes i carrers i,  es pot aprendre a les escoles. La Catalunya Nord pertany al Departament General dels Pirineus Orientals, el qual forma part de la regió Llenguadoc – Rosselló, que de forma informal es coneix com a País Català. La Catalunya Nord compta amb més de 440 mil habitants.

El territori presenta les comarques següents: el Rosselló, amb capital a Perpinyà, el Vallespir, Conflent, Capcir, l’Alta Cerdanya i la Fenolleda.

Tot i el seu reduït territori, la Catalunya francesa compta amb mar, platja, esquí, boscos, prats i amb Perpinyà, amb uns 250 mil habitants.